“El Constitucional contra les bones lleis”, per Sebastià Sardiné

De 1973 a 1978 vaig cursar estudis de Dret a la Universitat de Barcelona (UB), en horari nocturn. Treballava com a auxiliar telegrafista a Vic, fent cada tarda-vespre el trajecte Vic-BCN-Vic. Tenia 18 anys. Molts superaven els 40. Tots treballàvem per pagar-nos els estudis i estudiàvem alhora. Eren temps dels Guerrilleros de Cristo Rey, del sindicats d’estudiants  i dels mítings estudiantils a pilota picada dins les aules mentre les sirenes dels grisos ressonaven pel campus. Una de les professores fou Encarna Roca, actual membre, amb Xiol Rius, de la quota catalana al Tribunal Constitucional (TC). De tots en vàrem aprendre més del que ens varen ensenyar. En aquells temps, amb excepcions, els professors entraven a l’aula, explicaven i marxaven, sense importar-los gaire si aquells que anàvem de nocturn, cansats, desprès d’una llarga jornada de feina, apreníem o no. Volíem formar-nos per a la primavera democràtica que albiràvem. Algun professor ens va ensenyar Dret, en majúscula. D’altres, no. Vaig interioritzar que no es podia prejutjar ningú sense escoltar-lo i valorar-ho tot per nosaltres mateixos, objectivament.  Recordo un treball  sobre  “El libre albedrio”,  en castellà. Aprenguérem que les lleis havien de ser justes i que els jutges havien de resoldre amb justícia. Amb equitat i justícia, diuen les nostres velles constitucions catalanes. Dissortadament no és així.

Seguir l’enllaç a l’article | Via Lliure i Millor

“El Constitucional contra les bones lleis”, per Sebastià Sardiné

De 1973 a 1978 vaig cursar estudis de Dret a la Universitat de Barcelona (UB), en horari nocturn. Treballava com a auxiliar telegrafista a Vic, fent cada tarda-vespre el trajecte Vic-BCN-Vic. Tenia 18 anys. Molts superaven els 40. Tots treballàvem per pagar-nos els estudis i estudiàvem alhora. Eren temps dels Guerrilleros de Cristo Rey, del sindicats d’estudiants  i dels mítings estudiantils a pilota picada dins les aules mentre les sirenes dels grisos ressonaven pel campus. Una de les professores fou Encarna Roca, actual membre, amb Xiol Rius, de la quota catalana al Tribunal Constitucional (TC). De tots en vàrem aprendre més del que ens varen ensenyar. En aquells temps, amb excepcions, els professors entraven a l’aula, explicaven i marxaven, sense importar-los gaire si aquells que anàvem de nocturn, cansats, desprès d’una llarga jornada de feina, apreníem o no. Volíem formar-nos per a la primavera democràtica que albiràvem. Algun professor ens va ensenyar Dret, en majúscula. D’altres, no. Vaig interioritzar que no es podia prejutjar ningú sense escoltar-lo i valorar-ho tot per nosaltres mateixos, objectivament.  Recordo un treball  sobre  “El libre albedrio”,  en castellà. Aprenguérem que les lleis havien de ser justes i que els jutges havien de resoldre amb justícia. Amb equitat i justícia, diuen les nostres velles constitucions catalanes. Dissortadament no és així.

Seguir l’enllaç a l’article | Via Lliure i Millor

“El Constitucional contra les bones lleis”, per Sebastià Sardiné

De 1973 a 1978 vaig cursar estudis de Dret a la Universitat de Barcelona (UB), en horari nocturn. Treballava com a auxiliar telegrafista a Vic, fent cada tarda-vespre el trajecte Vic-BCN-Vic. Tenia 18 anys. Molts superaven els 40. Tots treballàvem per pagar-nos els estudis i estudiàvem alhora. Eren temps dels Guerrilleros de Cristo Rey, del sindicats d’estudiants  i dels mítings estudiantils a pilota picada dins les aules mentre les sirenes dels grisos ressonaven pel campus. Una de les professores fou Encarna Roca, actual membre, amb Xiol Rius, de la quota catalana al Tribunal Constitucional (TC). De tots en vàrem aprendre més del que ens varen ensenyar. En aquells temps, amb excepcions, els professors entraven a l’aula, explicaven i marxaven, sense importar-los gaire si aquells que anàvem de nocturn, cansats, desprès d’una llarga jornada de feina, apreníem o no. Volíem formar-nos per a la primavera democràtica que albiràvem. Algun professor ens va ensenyar Dret, en majúscula. D’altres, no. Vaig interioritzar que no es podia prejutjar ningú sense escoltar-lo i valorar-ho tot per nosaltres mateixos, objectivament.  Recordo un treball  sobre  “El libre albedrio”,  en castellà. Aprenguérem que les lleis havien de ser justes i que els jutges havien de resoldre amb justícia. Amb equitat i justícia, diuen les nostres velles constitucions catalanes. Dissortadament no és així.

Seguir l’enllaç a l’article | Via Lliure i Millor

L’occità a Catalunya

Per: Ramon Sargatal

Disset professionals de diferents àmbits, integrats en el col·lectiu Constituïm, han presentat a la presidenta del Parlament una proposta de constitució per al nou estat.

Continue Reading

Joan Fonollosa, membre de Constituïm: “A Catalunya és amplíssimament majoritària la sensació que la religió és un tema estrictament privat”

El juliol de 2010, el mateix dia que més d’un milió de catalans protestaven al carrer contra la resolució del recurs d’inconstitucionalitat efectuat pel Tribunal Constitucional d’Espanya sobre el text de l’Estatut,  dos grups diferents de persones van decidir que “si Catalunya havia de ser independent, necessitava una constitució”.

Continue Reading