• Home
  • Notícies
  • “La Fiscalia i la Sindicatura Electoral”, per Sebastià Sardiné
La Fiscalia i la Sindicatura Electoral

“La Fiscalia i la Sindicatura Electoral”, per Sebastià Sardiné

La Fiscalia. A Espanya, es vulgui reconèixer o no, la Fiscalia és política i dependent de l’Executiu, directament o indirecta. El govern de l’Estat en controla els nomenaments, els trasllats, els cessaments, el pressupost i els mitjans dels quals s’han de valer els fiscals per actuar. Malauradament, a alt nivell, les darreres actuacions de la Fiscalia nomenant i removent càrrecs, manant interposar querelles contra actuacions de membres del Parlament català, actuant lentament afavorint prescripcions de delictes fiscals, o acceleradament en altres casos, fa que per part de les mateixes associacions professionals de fiscals es critiqui a bastament la seva actual estructura. Cal un canvi radical d’organigrama si volem tenir, a Catalunya i a qualsevol país que s’ho valgui, una fiscalia independent, que depengui orgànicament de la funció Judicial, que treballi, dotada de mitjans suficients, per atendre l’interès general sense dependre d’impulsos de govern.

 

 

La Proposta de Constitució de Constituïm fa un canvi de paradigma. Considera els conceptes “Poder Ejecutivo, Legislativo y Judicial” com a Funcions de l’Estat: Funció Legislativa, Executiva i Judicial (aquesta darrera amb un pressupost propi), en un intent de retornar la sobirania al poble, i aquest, votant, atorgar als electes i professionals la gestió de les Funcions de l’Estat, però reservant-se la capacitat de revocar-los (art. 133) si no compleixen la tasca encomanada.

Pel que fa a la Fiscalia, està regulada dins el Títol Quart: Funcions de la República. Capítol 3: La Funció Judicial; Secció 3: la Fiscalia, articles 103 a 106, indicant en aquests articles allò que tant la població com un gran sector de la mateixa fiscalia demanda.

Així, l’article 103 ens diu: La Fiscalia “1. Forma part de la funció judicial i té com a objectiu promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l’interès general, a més de vetllar per la independència dels jutjats i tribunals. 2. Pot actuar d’ofici o a petició de part legitimada. 3. Es regeix pels principis d’unitat, autonomia, imparcialitat i transparència. 4. Els membres de la fiscalia tenen la direcció funcional de la Policia Judicial en el decurs de la fase d’investigació i instrucció de delictes de persecució publica i els derivats de l’oficina antifrau, i han de disposar de mitjans suficients per protegir els alertadors. 5. L’accés a la carrera fiscal es duu a terme mitjançant concurs oposició públic (no pas memorístic) amb l’objectiu de triar juristes independents, responsables, imparcials, assenyats, amb expertesa jurídica i amb cinc anys d’exercici professional acumulat, preferentment en l’àmbit penal”.

L’article 104, Fiscalia Superior de la República, sobre la base de la més àmplia participació ciutadana i exercici directe de la sobirania, regula que: “1. El fiscal superior serà elegit per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret… 2. Cal acreditar un mínim de vint anys d’exercici efectiu i digne de la carrera fiscal…”.

L’article 105, Fiscalia de districte, regula l’existència d’un fiscal de districte per cada circumscripció/districte electoral (comarca) “… que disposarà d’oficina pròpia… al districte… elegit per sufragi universal… pels ciutadans de la circumscripció electoral. Mandat: cinc anys renovables una sola vegada… caldrà que acreditin, per presentar-s’hi, cinc anys de carrera fiscal efectiva, o deu anys si són juristes de reconegut prestigi, capacitat i expertesa”.

L’article 106, Regim d’incompatibilitats i dret d’associació indica que: “…els fiscals estaran sotmesos al mateix règim d’incompatibilitats que els membres de la judicatura… mentre exerceixin, no poden pertànyer a cap partit ni organització sindical o empresarial, ni exercir cap altre càrrec públic… tot i que podran formar associacions de professionals fiscals.”.

Si comparem aquesta proposta amb l’actual sistema de dependència orgànica, podrem veure amb tota claredat que totes les crítiques mediàtiques raonades que es fan a l’actual sistema, resten solucionades si, en el nou Estat que volem, així es regula (Constituïm va explicant arreu on es demanen totes aquestes propostes dins el Debat de les Idees per ser millorat l’articulat, si cal). La fórmula indicada és exportable al país veí, que diu que vol reformar la seva vella Constitució, que ja no respon a cap criteri evolucionat dins d’una democràcia madura.

Sindicatura Electoral. Catalunya no ha estat capaç d’aprovar un sistema electoral propi pel mercantilisme en la distribució del poder en alcaldies, consells comarcals, diputacions i càrrecs en consells, comissions, departaments o estructures, manegats per l’actual sistema de partits, que s’ha de bescanviar per un altre que respongui a la veritable sobirania popular, la democràcia directa, les llistes obertes i la millor participació ciutadana en els afers que l’afecten. Ara estem a punt d’engegar un cens electoral que indicarà qui podrà votar i decidir en el referèndum vinculant anunciat per al 01.10.2017, d’aquí que, com ja s’ha insinuat, es fa necessari que, en la Llei de transitorietat o en una altra, es creï la Sindicatura Electoral, que, ves per on, també consta en la nostra Proposta de Constitució.

Hi és prevista perquè així ho va voler la gent que ho demandava en les àgores i aportacions ciutadanes, i perquè en aquest sentit ho va treballar el grup heterodox de redactors que formem Constituïm

L’article 111 de la proposta diu: “La Sindicatura Electoral és l’autoritat encarregada dels processos electorals. Té les missions següents: a) elaborar el cens; b) organitzar i supervisar els processos electorals, referèndums i consultes; c) determinar la composició i les funcions de les juntes electorals; d) dirigir l’escrutini i proclamar els electes; e) garantir la neutralitat i la transparència; f) promoure els mecanismes de participació segura a través dels mitjans tecnològics disponibles en cada moment; g) impulsar i controlar la tramitació de les reformes constitucionals; h) totes aquelles altres funcions que la Constitució i la Llei determinin. La Sindicatura Electoral coneix de les impugnacions i recursos en matèria electoral.

Qui podrà votar en el referèndum?. Evidentment, no tothom; només aquells que, dins de Catalunya, estiguin arrelats al territori i reuneixin les condicions que la nostra llei indiqui ─no em pertoca a mi definir-ho, però sí que se’n pot trobar pistes en la Proposta de Constitució de la qual estic parlant─. Per a Socialistes i Comuns, per als que voldran seguir sent espanyols també, reprodueixo allò que va dir el nostre malaurat Jordi Solé Tura: “El dret d’autodeterminació mitjançant una consulta electoral significa que la població del territori on aquest dret s’exerceixi pot pronunciar-se per la independència o refusar-la… Només es pot pronunciar la població del territori que pretén autodeterminar-se. La població de la resta de l’Estat –resta d’Espanya─ no es pot pronunciar electoralment, sinó que es limita a prendre nota del resultat electoral.. .i acceptar el resultat.” Text: “Nacionalidades y nacionalismos en España (1985), sense que sigui procedent aplicar-ho ni emparar-ho el Govern de l’Estat, ni exigir els tribunals ni les fiscalies els articles 2 i 8 de la CE, imposats per militars (Solé Tura, Rodríguez de Miñón, Roca Junyent…) en ser aquests articles, al meu entendre, nuls de ple dret, en estar inclosos en el text constitucional per pressió militar, i presentat a referèndum com a consensuat, quan, en aquesta part, el text no fou consensuat, sinó imposat coactivament, viciat, doncs, de nul·litat plena.

La Sindicatura Electoral i els cens interior i exterior de catalans amb dret de vot, juntament amb l’autoritat policial catalana defensant el dret a l’exercici efectiu de la democràcia, custodiant urnes, mesa i votants, afegint-hi la supervisió internacional del referèndum, farà d’aquesta nostra voluntat de votar un acte democràtic, transparent, exercit pacíficament i festiva, a la vista de tota la comunitat internacional.

Estem carregats de raó. Hi tenim dret. Ho volem. Ho farem.

Sebastià Sardiné i Torrentallé @torSebastia Advocat. Investigador històric. Membre de JxI-ANC i Constituïm

Veure l'article a Lliure i Millor, publicat el 23 de juny de 2017